El Director General de Salut Pública, Dr. Antoni Plasència, acompanyat de la Gerent del Centre de diagnòstic Biomèdic de l’Hospital Clínic, Dra. Àurea Mira, el Director Mèdic de Sanofi-aventis, Dr. José María Taboada, i els professors José Ramón Banegas i Fernando Rodríguez Artalejo, investigadors principals de l’estudi, van presentar el passat 3 de desembre als professionals els resultats per a Catalunya de l’estudi epidemiològic ENRICA de nutrició i risc cardiovascular.
 
Aquesta investigació, promoguda per Sanofi-Aventis i duta a terme amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat a través de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, té com a objectiu millorar el coneixement de la càrrega de malaltia atribuïble a l’alimentació, l’obesitat i els principals factors de risc cardiovascular.
 
L’estudi ENRICA analitza la freqüència i la distribució dels principals components de la història natural de la malaltia cardiovascular (MCV) i inclou els factors de risc cardiovascular lligats als estils de vida, com ara el consum de tabac, l’activitat física i l’alimentació. També proporciona informació sobre factors biològics de risc, com ara l’excés de pes, la síndrome metabòlica, la hipertensió arterial, la dislipèmia o la diabetis mellitus.
 
Aquest és un estudi transversal de població no institucionalitzada, amb una mostra de 13.000 individus de 18 anys i més. En el cas de Catalunya, es va recollir informació de 1.159 persones entre juny de 2008 i juny de 2009, amb un protocol d’estudi aprovat pel Comitè Ètic d’Investigació Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona.
 
La metodologia d’investigació de l’ENRICA fa que aquest estudi sigui únic en la seva classe per com són de completes les dades obtingudes. No només es va enquestar la població participant, en el domicili propi, sinó que també es van obtenir mostres biològiques (sang i orina), es va mesurar la pressió arterial i es van recollir la història dietètica i les conductes alimentàries.
 
Factors de risc cardiovascular associats a estils de vida
De les conclusions principals de l’estudi relacionades amb els estils de vida, en destaca que, d’una banda, el consum de tabac ha baixat fins el 28% i ha assolit l’objectiu marcat al Pla de salut per a l’any 2010 (les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya, ESCA, mostraven que al 2006 era un 29,4% el percentatge de població que fumava) i, de l’altra, que el percentatge de població exfumadora s’ha incrementat un 20% (ha passat del 19,7% al 24,7%).
 
Pel que fa a la població fumadora, la majoria consumeix tabac diàriament (24,7%) i només un 3,3% són fumadors ocasionals. El consum de tabac és més freqüent entre els homes (30%) que entre les dones (26%). D’altra banda, abandonar el tabac és més freqüent en els homes grans i en les dones més joves. També destaca un descens de la proporció de persones fumadores que fumen 20 cigarretes o més al dia, que ha passat del 41,2% el 2006 al 35,4%. Més de dues terceres parts de les persones que fumen afirmen que el seu metge o metgessa els ha aconsellat deixar de fumar, xifra que està molt per damunt del 46,1% que ho afirmava a l’ESCA 2006.
 
En relació amb l’alimentació, el percentatge de l’energia procedent dels diferents nutrients no ha variat significativament del que s’observa a l’Enquesta nutricional de Catalunya dels anys 2002-2003. El consum de greixos saturats a Catalunya (11%) és lleugerament superior al recomanat (7-8%), i els homes superen també el consum recomanat de colesterol. D’altra banda, la ingesta d’hidrats de carboni (43%) és inferior a les recomanacions nutricionals (50-55%). La ingesta de fibra ha augmentat en relació amb el 2003, i persisteix una lleugera diferència amb les recomanacions nutricionals (23 g/dia en relació amb una ingesta recomanada de > 25 g/dia). El consum de fruita, verdura i hortalisses és inferior al recomanat. Un 53% de la població afirma que el seu professional sanitari els ha aconsellat fer una alimentació saludable.
 
La prevalença de sedentarisme en el temps lliure està al voltant del 35%. L’objectiu del Pla de salut per a l’any 2010 era que més d’un 55% de les persones fessin exercici en el temps lliure. Més d’un 50% de les persones enquestades afirmen que el professional sanitari els ha recomanat fer activitat física habitualment.
 
 
Factors de risc cardiovascular
Entre els factors de risc cardiovascular destaca l’excés de pes, que afecta el 59% de la població (les dades de l’examen de salut de 2006 mostraven un excés de pes del 56,9% en la població de 18 a 74 anys). Concretament, el 37% dels catalans té sobrepès i el 23% pateix obesitat.
 
Segons els resultats a Catalunya de l’estudi ENRICA, el 28% de la població catalana és hipertensa, i dos terços saben que ho són. Dels catalans que saben la seva condició d’hipertensos, el 75% es tracta amb fàrmacs antihipertensius i el 59% d’aquest grup té la pressió arterial controlada.
 
A més, a Catalunya un de cada dos adults és hipercolesterolèmic (colesterol total per sobre de 200) i la meitat dels quals (50,5) no sap que ho és. De l’altra meitat, que sap que té hipercolesterolèmia, el 39,8% es tracta amb fàrmacs i el 55,8% d’aquest grup està controlat.
 
A Catalunya la prevalença de la diabetis mellitus és del 6,9%. El 70% dels diabètics catalans saben que ho són, tres quartes parts dels quals (76%) es tracten amb antidiabètics orals i/o insulina i el 55% d’aquest grup estan controlats.
 
 
Altres resultats de salut
Més de tres quartes parts dels catalans enquestats (78,4%) afirma que la seva salut és bona, molt bona o excel·lent. Sobre això, cal destacar que la salut subjectiva o percebuda per l’individu és un dels components més senzills de la qualitat de vida relacionada amb la salut, i és un bon predictor de morbimortalitat i d’ús de serveis sanitaris. En aquest sentit, les persones amb factors biològics de risc cardiovascular usen els serveis sanitaris amb freqüència: a Catalunya, concretament, el 86% dels hipertensos, el 78% dels hipercolesterolèmics i el 90% dels diabètics acudeixen al metge o metgessa d’atenció primària almenys un cop a l’any.
 
El símptoma d’alarma d’atac de cor més freqüentment conegut per la població catalana és «dolor o malestar al pit» (74%), seguit per «falta de respiració» (58%). En l’altre extrem, hi ha «dolor de mandíbula, coll, esquena, estómac o braços» i «sentir-se dèbil, amb suor freda o nàusees», que més de la meitat de la població enquestada no els ha reconegut com a signes d’alerta.
 
Entre els símptomes d’alarma d’ictus més freqüentment coneguts a Catalunya hi ha els «problemes per parlar o entendre» (70%), «adormiment sobtat de cara, braç o cama en un dels costats del cos» i «problemes sobtats per caminar, mareig o pèrdua sobtada d’equilibri o coordinació». Quasi la meitat dels catalans desconeix que el «mal de cap fort i sobtat» i la «pèrdua de visió en un o tots dos ulls» són signes d’ictus.