Ramon Arribas, Carme Valls, Clara Mestres i Josep Martí durant la presentació de l'informe aquest matí al Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Foto: X.B.C.

Aquest migdia s'ha presentat al Centre Internacional de Premsa, a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes, l'informe, elaborat pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) l'informe ""El medi ambient i la salut. qualitat de l’aire, contaminació química, soroll i radiacions", que posa l'accent en l'oblit, interessat o no, dels efectes que aquesta mena de contaminacions antropogpenicques (causades per la mà de l'home) —de fet, una epidèmia invisible— tenen, des dels darrers quaranta anys, en la salut de les persones.

L'informe, que ha rebut el suport del Consell Asssessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), ha estat presentat per Josep Martí Valls (coordinador), Clara Mestres (redactora), Carme Valls (CAPS) i Ramon Arribas (director del CADS). Segons Marí, el sistema sanitari es dedica molt a la malaltia, a la curació, encara està en el model de vectors, però no ha entrat plenament en la qüestió de les contaminacions (química, electromagnètica sorolls, etc.). El primer toc d'atenció, doncs, és "al sistema de salut quant a l'augment dels riscos sanitaris".

Avui encara, per a molta gent, la salut és sinònim de no malaltia i per aquesta concepció està relacionada directament amb el sistema sanitari, fomentant així la medicalització creixent de la vida quotidiana i els diagnòstics i tractament cada cop més “tecnificats”, sofisticats i “medicamentats”

Però el professionals que es dediquen a la salut pública saben des de fa molts anys que els determinants de la salut són molts i molt variats i que les prestacions dels sistemes sanitaris assistencials només poden fer front a una molt petita part dels efectes d’aquests determinants. Per la salut són molt més importants que el propi sistema sanitari: les condicions socioeconòmiques de les persones (nivell de renda, educació, habitatge, etc) els estils de vida personals (alimentació, activitat física, dependències) i les condicions del medi on vivim i treballem (aigua de qualitat, sanejament, residus, contaminació, medi laboral, etc)

Són objectius d’aquest informe proporcionar als polítics, tècnics, ciutadans de Catalunya i a les seves organitzacions, un instrument posat al dia, sobre legislació internacional (i fonamentalment Europea) sobre el tema del medi ambient com a determinant de la salut de la població i aportar algunes experiències de bones pràctiques en millores ambientals i el seu impacte sobre la salut. Tot amb la finalitat d’informar, fer “visible”, sensibilitzar, sobre l’estat del coneixement i la importància de la relació Medi i Salut i de l’epidèmia creixent de contaminació en les nostres societats. També ha de servir per ajudar i donar instruments per legislar i gestionar millor sobre aquest tema, implicar i corresponsabilitzar als ciutadans en aquesta tasca, fent-los protagonistes de la seva salut, salut entesa com autonomia personal i prevenció.

Metodologia de l’Informe

Aquest Informe ha estat elaborat a partir de diverses fonts d’informació: del recull i anàlisi de la bibliografia científica publicada, d’informes i treballs en estat de realització, de la legislació internacional (convenis, protocols, directives, lleis, decrets, reglaments i recomanacions). Finalment el document base (primer esborrany) ha estat repartit a aquestes persones entrevistades i a d’altres, per tal de que fessin noves aportacions o esmenes, estan finalment sotmeses les conclusions i recomanacions a una sessió de debat i consens.

Limitacions de l’Informe

El tema tractat és d’un abast molt ampli i divers, és per això que els responsables de l’Informe varem optar des del principi de no tractar temes ambientals que tenen també molt a veure amb la salut com són els àmbits de: l’aigua, els aliments, l’energia i els residus, la lluita contra els vectors, pensem que aquests són temes força més tractats i més coneguts que els que abordem en l’Informe, tot i reconeixent que la majoria de tòxics que aquí tractem entren a l’organisme humà degut a la contaminació de les aigües i dels aliments. Ens centrem doncs en l’Informe en contaminacions del medi que afecten a la salut d’una manera “no perceptible” (excepte el soroll): contaminació atmosfèrica, contaminació química, per agents físics i efectes del canvi climàtic. De fet, els àmbits que hem exclòs tenen a Catalunya organismes propis de gestió: Agència Catalana de l’Aigua, de Qualitat del Aliments, Agència de Residus, de l’Energia, mentre que les competències de propostes legislatives, de planificació, gestió, vigilància i avaluació, dels temes que tractem aquí estan disperses dins de l’administració. Això creiem que és ja en si mateix un problema i per això fem propostes al respecte.


Una altra limitació molt important és la manca o insuficiència, en molts casos, d’evidència científica sobre risc o danys per la salut de determinades situacions ambientals, el que fa difícil recomanar, legislar o prendre decisions sobre el tema. Aquí entra el debat sobre interessos de la salut pública o interessos econòmics privats, quines proves són necessàries i suficients per intervenir (predicció teòrica del risc, proves experimentals amb animals, proves toxicològiques, proves de danys epidemiològiques o clíniques?) en molts casos s’intervé o es legisla quan s’han comprovat els danys sobre les persones (podríem considerar-ho experimentació amb humans) molts cops després d’exposicions molt prolongades. En aquest sentit creiem també que s’aplica molt poc (o gens) el principi de precaució que és tractat àmpliament en l’Informe. Vegis al respecte d’aquest tema l’annex 1, que és el pròleg de Ricard Sahieg del nostre informe sobre el medi i la salut de fa ja 30 anys i que continua essent del tot vigent.

Document

EL MEDI AMBIENT I LA SALUT. QUALITAT DE L’AIRE, CONTAMINACIÓ QUÍMICA, SOROLL I RADIACIONS