Un moment de l'acció ecologista a l'hotel Vela de Barcelona. Foto: EA.

La tripulació del veler Deessa Maat d'Ecologistes en Acció ha abordat l'hotel Vela aquest matí per denunciar la privatització de la costa, el foment d'elits socials i, la inversió de més de 50 milions d'euros de diners públics a la costa de Barcelona.

El litoral de Barcelona ha estat desconfigurat i destruït de manera gairebé irreversible, pels següents motius:

1. La brutal urbanització del front marítim ha eliminat definitivament la major part de "naturalitat" a la costa (hi ha pràcticament un continu de ciment entre la Costa Brava i el Delta de l'Ebre).
2. Les infraestructures (ports, dics, espigons, etc.) Ha alterat irremeiablement la dinàmica costanera, degradant la vida al mar i afectant els fluxos de sediments amb la consegüent pèrdua de platges.
3. Les construccions d'infraestructures com el fòrum de Barcelona, el Port Olímpic, Zoo de Barcelona i, la contínues ampliacions del Port de Barcelona
4. S'ha privatitzat part de la costa, com en el cas del Port de Barcelona i de manera escandalosa a Hotel Vela i tot el seu entorn, per fer-la un entorn elitista on s'exclou a la major part de la població.

Aquesta transformació, ha ocasionat un canvi de la dinàmica litoral i vies d'arribada dels sediments a les platges i, per tant, una condemna d'inversió anual a l'Estat espanyol per al manteniment artificial de la vora costaner i les seves platges.

Aquesta inversió del ministeri de Medi Ambient, es tradueix en prop de 50 milions d'euros en els últims 10 anys, en obres com, la construcció d'espigons emergits i semisubmergits a la barceloneta, el reencauzar de les aigües de esconrrentía a la platja del Bogatell , obres d'extracció i abocament de sorra procedents de les barres de sorra submergides properes al Lloc d'Interès Comunitari marí del Maresme i, de pedreres d'origen terrígens.

A aquesta xifra, caldria sumar els diners invertits per l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Ajuntament de Barcelona en la gestió de la platja i vora litoral. Aquesta inversió va destinada a facilitar el negoci a les grans empreses promotores depredadores de la costa i els seus recursos (naturals i humans).

D'altra banda, a la ciutat de Barcelona s'ha facilitat la privatització de la costa, el millor exemple el trobem a l'hotel vela. La Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis als ports d'interès general, estableix la independència i planificació econòmica per part de cadascuna de les Autoritats Portuàries repartides per tota la costa, la possibilitat de inversió privada en els projectes i actuacions d'aquests ports d'interès general i, a més la possibilitat de competir entre ells. L'aplicació d'aquesta llei, està portant que autoritats portuàries com la de Barcelona, busquin un sanejament dels seus comptes i competitivitat econòmica, amb projectes com el de l'hotel vela. Aquest projecte, ha facilitat l'ocupació d'aquest sòl públic a promotors com FCC, OHL, COMSA i SACYR.
 
A més, hem d'indicar que aquests projectes han estat inclosos i, promoguts, per la planificació urbanística de l'Ajuntament de Barcelona i beneplàcit de la Generalitat de catalunya fent mal ús de la llei de Costes i, canviant l'ús del sòl de part del Barri de la Barceloneta a domini públic Portuari. Això ha comportat a la creació de zones d'elit social i, un desmebramiento social al barri de la Barceloneta.

En el cas de l'Hotel Vela (W Barcelona), des d'abans de construir-es va iniciar un ampli moviment ciutadà en contra, com s'ha pogut comprovar en les múltiples accions de protesta dels veïns del barri (http://hotelvelabarcelona.com/ ). En aquests moments, a més, l'Hotel es troba davant d'un judici contencionso-administratiu interposat per la plataforma ciutadana oposada a l'edifici per la privatització de terrenys de domini públic. Per dir-ho d'una manera senzilla, Ecologistes en Acció no té res en contra de l'hotel ni de la seva empresa propietària, sinó en contra de l'emplaçament elegit i de l'operació legal portada a terme per les administracions (Govern d'Espanya, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) per fer-ho possible.