Diagrama dels efectes embrionaris del pesticida gifosat. Foto: Equip d'investigació UBA.

"Concentracions ínfimes de glifosat, respecte de les usades en agricultura, són capaces de produir efectes negatius en la morfologia de l'embrió (amfibi), interferint mecanismes normals del desenvolupament embrionari", va alertar l'abril de 2009 el cap del Laboratori d'Embriologia Molecular de la Universitat de Buenos Aires (UBA) i investigador principal del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (Conicet), Andrés Carrasco. Va ser la primera vegada que un estudi de laboratori confirmava l'efecte perjudicial de l'agroquímic pilar del model dels agronegocis lligats al organismes modificats genèticament (OMG, transgènics).

Després de l'anunci, Carrasco va ser blanc d'una campanya de desprestigi per part de les empreses del sector, mitjans de comunicació i funcionaris. Encara que el científic va aclarir que es tractava d'un avenç de la seva recerca, el principal qüestionament va ser la falta de publicació en una revista científica, que —segons els sostenidors dels agronegocis i bona part del món acadèmic— seria el que atorga validesa al saber científic. Un any i mig després d'aquella alerta, aquest passsat dilluns, la revista nord-americana Chemical Research in Toxicology (Investigació Química en Toxicologia) ha publicat la investigació de Carrasco, on es confirma que el glifosat produeix múltiples malformacions i, amb anàlisis científiques com a prova, adverteix: "Els resultats comprovats en laboratori són compatibles amb malformacions observades en humans exposats a glifosat durant l'embaràs".

De la mateixa manera, doncs, que l’investigador francès Dr. Seralini per les seves publicacions —efectes letals del glifosat i de coadjuvants del RoundUp en les cèl·lules humanes—, el Dr. Andrés Carrasco també ha estat focus d’una intensa campanya de desprestigi liderat per la indústria protransgènica, abans de la publicació de les seves investigacions.
 
Aquesta recerca, com la del Dr Seralini, i la d’altres investigadors que han trobat efectes tòxics sobre òrgans vitals en animals de laboratori alimentats amb la soja de Monsanto, demostra una vegada més que aquest pilar sobre el que s’ha sostingut i estès l’agricultura transgènica al món, les plantes tolerants a l’herbicida RoundUp, són un  avenç  tecnològic que beneficia enormement a la indústria de les llavors transgèniques i a pagesos com els rics hacendados argentins, però que és greument perjudicial per a la salut d’animals, plantes i humans.
 
Les plantes tolerants a herbicides han estat aprovades a Europa per a la importació però no per al conreu fins al moment. Recentment, la Comissió Europea anunciava la propera autorització a Europa d’un panís tolerant al RoundUp. Aquest panís, l'NK 603, ja ha rebut el vist i plau de l'Agència Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA), probablement amb un informe previ favorable del Regne d'Espanya.
 
Som lo que Sembrem demana primer la retirada del mercat dels productes importats, que són llavors transgèniques tolerants al RoundUp, i dels derivats elaborats d’elles —i que poden contenir elevades dosis de glifosat i dels coadjuvants del RoundUp—, i segon, l'accés als informes que el Govern espanyol, amb connivència amb els partits polítics catalans PSC-CiU-PP, estan oferint a l’EFSA per obrir l’entrada a transgènics com l'NK 603.

L'estudi científic del Dr. Carrasco

El Laboratori d'Embriologia Molecular compta amb vint anys de treball en investigacions acadèmiques, funciona en l'àmbit de la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires (UBA) i és un espai de referència en l'estudi científic, format per doctors en bioquímica, genètica i biologia. Durant 30 mesos va estudiar l'efecte del glifosat en embrions amfibis i de pollastres. "Herbicides basats en glifosat produeixen efectes teratogènics en vertebrats interferint en el metabolisme de l'àcid retinoic", és el títol de la investigació, que confirma deformitats produïdes per l'agroquímic en concentracions de fins a 5.000 vegades menys que el producte comercial (500 vegades menys de les utilitzades en agricultura).

Les deu pàgines de la revista científica estan plenes de termes tècnics que, de diferent manera, que donen compte de l'efecte negatiu de l'agroquímic: microftalmia (ulls més petits del normal), microcefàlia (caps petits i deformats), ciclopi (un sol ull, al mig del rostre, malformació coneguda en clínica mèdica), malformacions craniofacials (deformació de cartílags facials i cranials) i escurçament del tronc embrionari. I no descarta que, en etapes posteriors, es confirmin malformacions cardíaques.

"Els embrions més greument afectats no tenen ulls ni fosses nasals (...) El glifosat interfereix amb mecanismes essencials del desenvolupament primerenc i condueix a malformacions congènites", explica la investigació, publicada a la revista científica Investigació Química en Toxicologia (Chemical Research in Toxicology ), de la Societat Americana de Química (ACS, per a les sigles en anglès, entitat amb seu als Estats Units, que compta amb més de 160.000 membres i és una societat científica referent a nivell mundial).

Argentina compta en l'actualitat amb 19 milions d'hectàrees de soja transgènica, el 56 per cent de la superfície conreada del país, i 190 milions de litres de glifosat, on la marca comercial més coneguda és el RoundUp, de la companyia Monsanto, que comercialitza la llavor de soja resistent a l'agroquímic. També, produeixen glifosat les empreses Syngenta, Atanor, Dupont i Bayer, entre altres. El químic s'utilitza en la producció d'arròs, on també acumula denúncies pels seus efectes sanitaris.

Aquest agroquímic té la propietat de romandre extensos períodes en l'environament i viatjar llargues distàncies arrossegat pel vent i l'aigua. Es ruixa (via aèria o terrestre) sobre els camps. L'únic que creix a la terra ruixada és soja transgènica, la resta dels vegetals absorbeix el verí i mor en pocs dies. La publicitat de les empreses classifica al glifosat com a inofensiu per a l'home.

"L'efecte (del glifosat) sobre embrions obre la preocupació sobre els casos de malformacions en humans observats en poblacions exposades a zones agrícoles", remarca la revista científica i explica: "A causa de defectes craniofacials observats en éssers humans de zones agrícoles vam decidir explorar si els gens implicats en el desenvolupament del cap són alterats amb els agroquímics. Confirmem que tant la marca comercial com el glifosat pur produeixen defectes cefàlics."

Els resultats experimentals es van realitzar en embrions amfibis i de pollastres, models tradicionals d'estudi en embriologia quan s'investiguen trastorns en el desenvolupament de vertebrats. "A causa de la conservació dels mecanismes que regulen el desenvolupament embrionari dels vertebrats, els resultats dels dos models (amfibis i pollastres) són equivalents amb el que succeiria amb el desenvolupament de l'embrió humà", explica el professor d'embriologia de la UBA i investigador principal del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (Conicet).

La revista científica assenyala que es va avançar en un fet inèdit, de particular interès per a l'àmbit científic, que és vincular les malformacions amb la incidència del glifosat en l'augment de l'àcid retinoic (derivat de la vitamina A, normal en tots els vertebrats i essencial per a la regulació correcta dels gens involucrats en la vida embrionària). "Petites variacions d'àcid retinoic produeixen malformacions. El nostre treball és la primera evidència que les malformacions produïdes pel glifosat s'associen amb l'àcid retinoic", va explicar Carrasco.

De fet, el model agrícola basat en el paquet tecnològic d'OMG (organismes modificats genèticament) en l'actualitat s'aplica sense avaluació crítica, sense normes rigoroses i sense informació adequada sobre l'impacte de les dosis subletals sobre la salut humana i el medi ambient.

La investigació …que porta la signatura de tot l'equip científic de Carrasco— recorda que en l'última dècada diversos països d'Amèrica llatina van iniciar estudis sobre les conseqüències ambientals de l'ús d'herbicides i pesticides i destaca que al Paraguai un estudi epidemiològic en dones exposades durant l'embaràs als herbicides va confirmar 52 casos de malformacions.
També, remarca que l'Argentina té antecedents que haurien d'haver cridat l'atenció dels organismes de control. Destaca l'augment en la incidència de malformacions congènites informat des de fa cinc anys pel bioquímic i cap del Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat Nacional del Nord-est, Horacio Lucero, i la situació del barri cordovès Ituzaingó Annex (envoltat de soja i on es van detectar casos de malformacions i repetits avortaments espontanis).

"Aquestes troballes es concentren en famílies que viuen a prop d'on regularment es ruixen els herbicides. Tota aquesta informació és extremament preocupant pel risc d'induir alteracions en la gestació humana", confirma la publicació internacional, i recorda que la literatura científica ja va comprovar que els factors ambientals incideixen durant l'embaràs i, sobretot, remarca que "la placenta humana ha demostrat ser permeable al glifosat".

El treball del Laboratori d'Embriologia de la UBA fa especial èmfasi en el "principi de precaució", que insta a prendre mesures protectores si hi ha possibilitats de perjudici ambiental i sanitari. La investigació de Carrasco, que aporta nous elements de prova, qüestiona que "malgrat totes les proves reportades en la literatura científica i les observacions clíniques en el camp, no s'ha activat el principi de precaució per tal d'adonar-se de la profunditat de l'impacte sobre la salut humana produïda per herbicides en l'agricultura basats en OMG".

Andrés Carrasco va insistir que la publicació científica és, juntament amb altres estudis ja realitzats, "un alerta que reclama l'aplicació del principi precaució". El doctor Carrasco ha posat la seva investigació a disposició de les autoritats del Conicet i dels ministres de Salut (Joan Manzur) i Ciència (Lino Barañao) argentins. "Aquesta investigació, juntament amb altres ja existents, han de convidar de manera urgent a un debat obert a la societat amb les màximes autoritats —eeclamà—. Cal acabar amb el silenci, ja que la pitjor de les situacions és la negació del que està succeint en les poblacions sotmeses a l'impacte dels agroquímics."