Imatge feta per ordinador a partir de les dades aplegades. Foto: NASA

El primer mapa planetari de l'alçada dels boscos ha estat confegit per científics de la NASA, amb un mètode uniforme de recollida de dades —aplegades per tres satèl·lits—, amb l'objectiu de fer una estimació del carboni que emmagatzemem les forests de tot el món i calcular la velocitat del cicle del carboni entre els ecosistemes i l'atmosfera.

El mapa mostra que els arbres més alts del planeta estan a Amèrica del Nord i al Nord-oest del Pacífic, a més d'algunes zones del Sud-est asiàtic; els més baixos es troben en les franges septentrionals del Canadà i Euràsia. En concret, els boscos d'espècies com l'avet de Douglas, la tuia o la sequoia tenen les copes més altes (per sobre de 40 metres), mentre que els boscos boreals de picees, alguns tipus d'avet, làrix i pins, normalment no superen els 20 metres d'altura. Algunes zones no alterades de boscos humits tropicals estan al voltant dels 25 metres, més o menys la mateixa alçada dels roures, bedolls i faigs de zones temperades d'Europa i gran part dels EUA.

Per fer aquest mapa, Michael Lefsky  i un equip de científics de la Universitat de Colorado han utilitzat les Dades preses pels satèl·lits Terra i Aqua i ICESat. Més de 150 milions de polsos làser presos durant set anys s'han utilitzat per completar-lo. S'ha combinat les dades captades amb els diversos instruments en òrbita que cobreixen àrees més àmplies en les seves observacions.

Les activitats humanes emeten cada any a l'atmosfera uns 7.000 milions de tones de carboni, la majoria en forma de CO2, de les quals tres mil milions es queden a l'atmosfera i dos mil són absorbides pels oceans. Sobre els dos mil milions restants els científics tenen dubtes, tot i que sospiten que els que els boscos, a través de la fotosíntesi, emmagatzemen i capturen en forma de biomassa més Carboni del que es pensa.