"Tots som conscients que l'agressió a la costa ha estat imparable els últims anys. Però el més greu és que aquesta tendència continua i els polítics s'escarrassen a acabar amb l'única normativa que defensa el litoral. El que cal demolir són les grans il·legalitats i no la Llei de Costes i continuem lluitant perquè això no passi", escriu Juan López de Uralde, director de Greenpeace, en l'informe, que compta amb un resum executiu en català. "És lamentable que per interessos partidistes es promoguin rebaixes a la Llei de Costes que pretenen legalitzar els excessos que s'han permès durant tots aquests anys". 

 

 

Si al primer informe de l'organització el 2001 es definia el futur del litoral espanyol com a "negre", ni la previsió més pessimista no podia pronosticar el que passaria durant la dècada que ha transcorregut. De fet, el 2009, el 46,5% de la costa catalana es trobava ja urbanitzada després d'una dècada de destrucció, la qual cosa ha convertit Catalunya en la regió amb l'índex més elevat de tot l'estat quant a saturació del litoral. 

 

 

 

 

 

També ha estat imparable la construcció de noves infraestructures portuàries, malgrat el desequilibri que hi ha al litoral català a causa d'aquests anys de contínues obres a la seva costa. El 2006 no es va renovar la presumpta moratòria de ports esportius i, dos anys després, la política territorial catalana apostava per afegir 6.000 nous amarratges, malgrat que ja n'existien 30.000. La dècada ha finalitzat amb una mitjana d'un port esportiu cada 10 quilòmetres. 

 

La fragilitat de la costa catalana és un fet que ningú no pot ocultar. Les platges perden sorra a causa de les barreres col·locades al llarg de 30 anys. L'excés de ports causa l'erosió de desenes de les 243 platges de les costes catalanes, i el resultat s'ha traduït en xifres ingents de diners públics, com els 50 milions d'euros pressupostats el 2006 per consolidar les platges de Barcelona. 

 

 

Al llarg d'aquests anys, el creixement mal planificat ha tingut també el seu efecte en la contaminació de les aigües. Aquesta dècada ha estat marcada per les denúncies i sancions de la Unió Europea per l'incompliment sistemàtic de la legislació comunitària en matèria d'abocaments, depuració i qualitat de les aigües. Catalunya acumula el 42% de la contaminació que es vessa directament al litoral mediterrani a Espanya, de fet entre el 2000 i el 2002 es van acumular 994 expedients per realitzar vessaments il·legals. A Tarragona han estat molt greus els efectes negatius que ha provocat el desenvolupament de la indústria química i petroquímica durant aquests deu anys. El 2002, el 2004 i el 2009 s'han produït fuites de combustibles de les plataformes situades al seu front litoral. L'existència de dos nous projectes associats a la plataforma petrolífera Casablanca (connectada ja amb vuit pous) no auguren un bon futur per al delta de l'Ebre i les costes de Castelló. 

 

 

Després d'aquesta radiografia de destrucció costanera, Greenpeace ha analitzat el futur que segons les polítiques estatals i autonòmiques espera al litoral ja maltractat.

 

Bona part dels tres milions d'habitatges que es projectaven al litoral el 2007 estan pendents de la remissió de la crisi. La pròrroga que permet retardar la construcció en terres urbanitzables fins el 2013 i que Espanya sigui el país del món on més diners públics s'han destinat a sostenir el sector immobiliari no auguren un bon futur per al poc de costa que queda verge. Greenpeace ha establert un full de ruta per als pròxims deu anys que passa pel control de la corrupció i el respecte a la normativa existent. 

 

"Durant aquesta dècada s'ha produït una urbanització massiva de la costa, només comparable a la dels anys 60", ha declarat Pilar Marcos, responsable de la campanya de Costes de Greenpeace. "Avui en patim les conseqüències ambientals i la crisi econòmica, però no sembla que haguem pres nota de les seves causes. És imprescindible establir les bases cap a una economia sostenible a la costa abans que sigui massa tard".

 

Greenpeace assenyala tres assignatures pendents en la gestió del litoral català. Les iniciatives sobre una economia sostenible no poden ser reals si els casos de destrucció costanera més icònics continuen presents durant la pròxima dècada: 

 

- Catalunya acull la major indústria química de l'Estat, la Generalitat ha de forçar aquest sector a eliminar les tecnologies més contaminants i assumir els costos reals de la seva producció sota el paraigua de "qui contamini, que pagui".

 

- El valor ambiental d'Els Muntanyans II a Torredembarra s'ha de protegir. El Ministeri de Medi Ambient ha d'incloure aquestes parcel·les dins del seu programa d'adquisició de finques al litoral.

 

- El projecte d'ampliació del port de Coma-Ruga a El Vendrell és incompatible amb el bon estat ambiental de la Reserva Marina de Masia Blanca. La promoció d'aquesta ampliació acabaria amb la biodiversitat marina. 

 

"Som molts els que creiem que el veritable luxe no és un hotel de cinc estrelles, que el veritable luxe és una platja verge. Un luxe no només visual sinó que suposa un potent actiu econòmic per a un turisme sostenible i activitats artesanals com la pesca. Ens queden pocs espais de costa verge i la tolerància amb els macroprojectes urbanístics i portuaris ha de ser zero", conclou Marcos. 

 

A l'informe diversos testimonis de la destrucció costanera, actors, cantants, periodistes, pescadors o advocats donen, en primera persona, paraula a la destrucció. Rosa Regás, Manuel Rivas, Miguel Delibes de Castro o l'exdirector General de Costes Fernando Marín són algunes de les firmes que apareixen a l'informe. A més, com a suport al text, Greenpeace ha recopilat un arxiu de postals històriques de la costa que han tornat a ser fotografiades, exactament en el mateix punt, anys després. 

• El 44%  de la població espanyola viu a la costa, que amb prou feines representa el 7%  del territori.
• En els últims 20 anys s'ha destruït a la costa espanyola la superfície equivalent a vuit camps de futbol al dia.
• En algunes comunitats més del 75% dels terrenys limítrofs al mar són urbans o urbanitzables i gairebé el 25% del litoral és costa artificial.

• A Espanya hi ha terra requalificat i compromès per construir prop de 20 milions d'habitatges.
• Entre 1990 i 2000 la urbanització a Espanya va augmentar un 25,4%, la població, un 5%.
• El 2006 es va duplicar el nombre d'habitatges previstos a la costa: 1.479.000 nous habitatges.
• El 2007 els ajuntaments del litoral proposaven la construcció de prop de 3.000.000 de nous habitatges.
• La construcció robava al litoral l'equivalent a tres camps de futbol al dia el 2007.
• El 2008 hi havia a Espanya tres milions de cases buides.
• El 2008 Espanya necessitava alguna cosa més de 300.000 habitatges anuals, però entre 2003-2007 es va arribar a triplicar aquesta xifra.
• El 2008 la venda de pisos a la costa va descendir un 30%. El 2009 hi havia un milió d'habitatges sense vendre, gairebé la meitat a la costa mediterrània.
• Espanya és el país que més diners públics han destinat en els últims mesos a sostenir el sector immobiliari.
• A Espanya hi ha 416 camps de golf. Cada un necessita a l'any una quantitat d'aigua equivalent al consum d'una població de 10.000 habitants. 

Infraestructures

• Entre 1998 i 2003 es van incrementar un 505% les inversions en ports de l'Estat.
• El 2006 hi havia un centenar de nous projectes per ampliar o construir ports esportius (42.000 amarratges).

• El 2002 es va triplicar el nombre de zones en les quals es prohibia el bany. Un nivell mai no registrat des de 1976.
• El TEJ ha condemnat el 2010, Espanya per incomplir les normes comunitàries sobre la qualitat de les aigües de bany.
• El 2010, 38 ciutats espanyoles incompleixen la normativa de depuració d'aigües, el termini de la qual vencia el 2000.

Turisme

• El 2004 el pressupost per mantenir les infraestructures turístiques va superar en un 25% als ingressos del turisme.
• El 2007 la indústria turística acumulava el seu sisè any consecutiu de descens d'ingressos. Malgrat això, aquell any es van projectar 202.500 noves places hoteleres.

• El 2005, Espanya es trobava al lloc 23 de 180 del ránking de corrupció mundial.
• El 2006 hi havia a Espanya 1/4 part dels bitllets de 500 euros emesos pel Banc Central Europeu.
• 7 de cada 10 alcaldes acusats de corrupció van ser reelegits en les municipals de 2007.
• 4.100 milions d'euros han estat desfalcats en els últims deu anys, segons El Mundo (equivalent a 50 hospitals).
• Més de 300 persones, entre polítics i empresaris, seran jutjats el 2010 per corrupció o tràfic d'influències. 

Documents