Acció el juliol de 2004 al Segrià contra uns camps de conreu transgènic. Foto: Ivan G. Costa/Userda
Ecologistes en Acció ha fet públic
al seu web que el passat dilluns va fer una acció directa de sabotatge contra uns conreus de blat de moro transgènic propietat de Syngenta al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
«Hem destruït l'experiment transgènic a cel obert de Syngenta —diuen al seu web— perquè entenem que aquest tipus d'accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats mitjançant la qual la Generalitat, l'Estat i les multinacionals biotecnològiques porten dotze anys imposant unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l'agricultura i l'alimentació.»
L'Estat espanyol, amb més de 75.000 hectàrees sembrades l'any 2009, concentra aproximadament el 80% de la superfície collida amb OMG a Europa. Després d'Aragó, Catalunya és, amb unes 27.000 hectàrees, la nació europea amb més hectàrees d'OMG collides . Alhora, durant els últims anys el 42% dels camps experimentals a cel obert d'OMG a la UE s'han sembrat a l'Estat espanyol.
Syngenta és la tercera empresa de llavors més gran del món (després de Monsanto i de Dupont). El seu objectiu, segons els ecologistes, és dominar de manera monopolista el mercat mundial de llavors perquè totes les agricultores i tota la producció agrícola del planeta depengui de les seves vendes de llavors. Syngenta, juntament amb el conjunt d'empreses transnacionals (ETN) que controlen els mercats mundials agraris (llavors, fertilitzants, agroquímics…), els circuits de distribució i comercialització d'aliments i matèries primeres agroalimentàries, i el mercat mundial de productes transformats, és una de les principals promotores i beneficiàries del model agroalimentari corporatiu i industrial actualment hegemònic.
Després d'haver estat impostos durant dècades a escala planetària, cada vegada més veus assenyalen que aquest nefast model productiu i social és un dels principals responsables de la crisi alimentària, ecològica i climàtica a què s'enfronta actualment la humanitat, i els transgènics agrícoles representen una nova volta de rosca del model agroindustrial, el qual no fa res més que aprofundir els gravíssims impactes socials, culturals i ambientals associats a l'agronegoci transnacional.
Segons la legislació europea, els camps experimentals d'OMG representen un pas intermedi indispensable perquè la Comissió Europea (CE) aprovi la collita comercial en territori europeu de varietats transgèniques que fins ara no estaven autoritzades a la UE. Com fa anys denuncien diversos actors europeus, el protocol que han de seguir les ETN biotecnològiques per obtenir l'aprovació de les seves llavors transgèniques és ple de trampes i irregularitats. En destaquen, d'una banda, els diversos escàndols que han esquitxat l'Agència de Seguretat Alimentària Europea, (EFSA), els quals han deixat clar que aquest organisme pretesament científic està al servei de la indústria transgènica. D'altra banda , també, cal assenyalar el paper de promoció encoberta dels OMG agrícoles que està jugant la pròpia CE.
Coexistència impossible a Catalunya
Dotze anys després que s'iniciés el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya l'aparició de desenes de casos de contaminació genètica de les produccions agràries, ecològica i convencional (contaminació de partides de llavors, a nivell de camp, de pinsos per a l'engreix animal i de productes per a l'alimentació directa humana) ha demostrat reiteradament que la pretesa coexistència entre conreus transgènics i no transgènics és totalment impossible, a més de absolutament indesitjable. [11] La proliferació de l'agricultura transgènica en el nostre territori ha suposat l'extinció de com a mínim dos varietats de blat tradicional ("Morat" i "del queixal") i la disminució en un 95% del cultiu de blat de moro ecològic entre els anys 2002 i 2008. [12]
Tot indica inequívocament que els OMG agrícoles fan impossible el desenvolupat i la consolidació de models de producció, de distribució, de consum i de societat alternatius al dominant, basats en l'agroecologia i la lluita per la sobirania alimentària dels pobles. És per això que rebutgem frontalment tant els transgènics agrícoles com la societat tecnoindustrial capitalista que els fa possibles i necessaris (... necessaris perquè uns pocs actors molt poderosos consolidin el seu domini sobre la població mundial, i perfeccionen les seves estratègies de negoci). És per això que fem una crida a passar a l'acció per destruir tant els seus cultius transgènics com l'ordre social que perpetuen els actors que els promouen.