| Actualitzat el 14/07/2010 a les 09:36h

La Comissió Europea ha anunciat avui la seva intenció de presentar l'estiu que ve una proposta que doni més llibertat als Estats membres en la decisió de conrear o no OMG. Amb acord amb el marc normatiu vigent i d'acord amb el que decidit pel Consell i el Parlament Europeu, la Comissió ha adoptat avui dues decisions sobre la patata transgènica Amflora : la primera autoritza el cultiu de Amflora a la UE per a ús industrial, i la segona  i d'Amflora en els pinsos. La Comissió Europea també ha adoptat avui tres decisions sobre la comercialització, per a aliments i pinsos, encara que no per al cultiu, de sengles productes derivats de blat de moro modificat genèticament. Les cinc autoritzacions estan subjectes al més rigorós control per garantir que totes les preocupacions que suscita la presència d'un gen marcador de la resistència als antibiòtics queden plenament clares. La decisió d'autoritzar el cultiu de Amflora és la culminació d'un procés que va començar a Suècia el gener de 2003, i es fonamenta en un ampli volum de dades científiques fiables.

 

John Dalli, Comissari responsable de Salut i Política de Consumidors, ha declarat: «El meu principi bàsic a l'hora d'abordar les tecnologies innovadores serà la innovació responsable. Després d'un estudi extens i complet dels cinc temes pendents relacionats amb OMG, vaig tenir la certesa que no quedava per avaluar cap altre aspecte científic. Tots havien estat abordats, i particularment els referents a la seguretat. Qualsevol retard hauria estat simplement injustificat. En adoptar aquestes mesures, la Comissió Europea compleix el seu paper amb responsabilitat. Les decisions estan basades en una sèrie d'avaluacions favorables de seguretat dutes a terme any rere any per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Paral·lelament, avui hem obert una reflexió sobre la manera de combinar un sistema europeu d'autorització amb la llibertat dels Estats membres per decidir sobre el cultiu d'organismes modificats genèticament.»

 

D'acord amb les directrius polítiques formulades pel president Barroso al setembre de 2009, s'ha demanat al senyor Dalli que presenti abans de l'estiu una proposta que defineixi com pot combinar un sistema comunitari d'autorització, basat en dades científics, amb la llibertat per als Estats membres a l'hora de decidir si volen cultius modificats genèticament en el seu territori.

 

Després d'un complet procediment d'autorització iniciat el 2003 i repetits dictàmens científics favorables, la Comissió ha decidit autoritzar el cultiu de Amflora. Aquesta patata modificada genèticament s'ha d'utilitzar per a la producció de midó destinat a fins industrials (per exemple, la producció de paper). La innovadora tecnologia aplicada ajuda a optimitzar el procés de producció i reduir l'ús de matèries primeres, energia, aigua i substàncies petroquímiques.

 

La decisió estableix condicions estrictes de cultiu per impedir que quedin patates transgèniques en els camps després de la collita, i per garantir que la llavor de Amflora no es difongui fortuïtament en zones més extenses. S'estableix una autorització complementària per cobrir els subproductes de l'extracció de midó quan s'utilitzen en els pinsos.

 

La Comissió Europea també ha adoptat avui tres decisions que autoritzen l'ús en productes alimentaris i pinsos, la importació i la transformació de blat de moro transgènic de les varietats MON863xMON810, MON863xNK603 i MON863xMON810xNK603.

 

Aquests tres blats de moro transgènics han estat objecte d'un dictamen favorable de l'EFSA, i han estat subjectes al procediment d'autorització complet que estableix la normativa de la UE. Es produeixen mitjançant la hibridació convencional de dos o tres tipus de blat de moro modificat genèticament -és a dir, MON863, NK603 i MON810-, que estan ja autoritzats a la UE amb fins alimentaris i per a pinsos, com ho estan la seva importació i transformació.

 

Atès que els Estats membres no van aconseguir pronunciar per majoria qualificada a favor o en contra d'aquestes decisions en el Consell, els expedients es van retornar a la Comissió per decisió.

Es va prestar una atenció extrema a la presència d'un gen marcador de la resistència als antibiòtics en la patata per a fècula transgènica i en els tres productes derivats del blat de moro transgènic. L'EFSA va examinar aquest aspecte i va emetre un dictamen favorable individual el 11 de juny de 2009.

 

Les autoritzacions són vàlides durant deu anys.

 

Per a més informació, vegeu: