Les primeres cremes solars, desenvolupades a finals dels anys seixanta, oferien protecció contra els raigs UVB, responsables d'eritemes i cremades.   Posteriorment, es va ampliar als raigs UVA, causants de l'envelliment prematur i de les reaccions al·lèrgiques al Sol

Roberto Fenollosa, investigador del CSIC al Centre de Tecnologies Físiques, una unitat associada a l'Institut de Ciències de materials de Madrid, explica: "Aquesta nova fórmula protegeix també de la radiació infraroja, que penetra fins a les capes més profundes de la pell, produeix envelliment cutani i pot tenir efectes nocius a llarg termini.   A més, en bloquejar aquesta radiació es produeix un efecte termoregulador, de manera que es atenua l'escalfament de la pell".

La crema, patentada pel CSIC, la Universitat Politècnica de València i l'empresa Ona Recerca, es basa en l'ús de microesferes de silici, compostos fisiològicament inerts que no provoquen irritacions i que eviten que la composició quedi amb aspecte blanquinós al aplicar-se.

"Les microesferes són micromètriques [10  ^-6  metres], de manera que no existeix el risc que penetrin en l'organisme i provoquin reaccions al lèrgiques, com passa amb les partícules nanomètriques [10  ^-9  metres] de diòxid de titani i òxid de zinc que s'utilitzen en l'actualitat en els protectors solars.   Després de patentar la fòrmula, ara esperem que una empresa vulgui produir a gran escala ", afegeix Isabelle Rodríguez, de la Universitat Politècnica de València.