Encara que la primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu, avui dia aquest tipus de corrent elèctric pràcticament no s'utilitza a causa dels avantatges del corrent altern pel que fa a possibilitats de transformació i de transport. L'auge de les fonts d'energia renovables, però, pot revolucionar aquesta situació.
Al contrari de les plantes de subministrament elèctric convencionals, que poden ser construïdes en qualsevol indret, les fonts d'energia renovables no sempre es troben a prop dels nuclis de població, així que l'electricitat que produeixen sovint ha de ser transmesa a través de llargues distàncies i això, amb la tecnologia actual basada en el corrent altern, és molt costós i ineficient.
S'ha demostrat que, en distàncies superiors als mil quilòmetres, les xarxes de corrent altern perden un 10% de l'energia transmesa. En canvi, les xarxes de corrent continu només en perdrien un 3%, cosa que suggereix la possibilitat de la creació de grans xarxes d'aquest tipus alimentades amb energies renovables que siguin capaces de transportar l'electricitat entre àrees molt llunyanes.
Una superxarxa entre Sibèria i el Senegal
Gregor Czisch, expert en sistemes d'energia de la Universitat de Kassel, ha calculat els costos d'una superxarxa elèctrica que enllacés Sibèria amb el Senegal i pogués abastir més de mil milions de persones a Europa. Aquesta xarxa, basada en l'energia eòlica, hidràulica o solar, seria ecològica i proveiria electricitat a un cost de 0,047 euros per kilowatt a l'hora, inferior als 0,06 o 0,07 euros per kilowatt a l'hora que val l'electricitat generada a les plantes de combustió de gas.
Més informaciót: