Pomes més petites, però en quantitat. Els productors de poma ecològica de muntanya han salvat la temporada malgrat la sequera extrema. Calculen que aquest any en colliran unes 300 tones, una quantitat fins i tot superior a la de l'any passat, però això sí, la poma és més petita. Tot i això, el president de la cooperativa Biolord, Josep Pintó, ha explicat a l'ACN que caldrà veure com l'estrès hidrològic que han patit els arbres afecta les produccions futures. "No sabem si l'any que ve hi haurà collita o no", ha assegurat. A Catalunya es cultiven 20 hectàrees de pomes de muntanya, en finques ubicades entre els 800 i els 1.300 metres d'altitud a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i El Pallars Sobirà.
 
Els productors de poma de muntanya, agrupats sota la cooperativa Biolord, estan fent aquests dies la recol·lecció. En algunes zones, com és el cas de Prades de la Molsosa, al sud del Solsonès, la collita s'ha vist afectada per les calamarsades de l'estiu, però en general la producció és molt bona pel que fa a quilos recollits. En total, la cooperativa, formada per una dotzena de productors, calcula que aquest any collirà unes 300 tones de poma.

La muntanya i l'altitud és el que dona unes qualitats "excel·lents" a la poma, però també el que en complica el cultiu. El president de la cooperativa, Josep Pintó, ha explicat a l'ACN les dificultats que tenen a l'hora d'accedir ajuts per adquirir maquinària: "Ens costa molt perquè som uns estranys, cultivem en un lloc on no hi ha costum, i els ajuts estan pensats per a d'altres tipus de productors".
 
A banda de la poma, els productors també comercialitzen suc, sidra i un fermentat sense alcohol. A més, fan vinagre i estan a punt de treure un destil·lat. La comercialització la fan directe a botigues, el 80% a l'àrea metropolitana, però també exporten a París i a diversos punts de l'estat espanyol. "La nostra dificultat no és vendre. El que ens costa és produir", explica Pintó.

Biolord va néixer fa 9 anys i s'ha convertit en "una alternativa econòmica" al Pirineu. "És la primera vegada en 40 anys que al Pirineu es crea una activitat que se sosté per ella mateixa, que no depèn de subsidis ni subvencions", conclou.