Per primera vegada en molts anys, la Font de Malla no raja. I no és l'única. Gairebé una de cada tres fonts d'Osona i el Lluçanès estan seques. Així ho determina l'estudi que elabora anualment el Grup de Defensa del Ter sobre el mostreig de nitrats. Aquest dilluns es van presentar els resultats: de les 166 fonts mostrejades, 51 estaven seques.

A més del greu problema de la sequera, n'hi ha un altre més que conegut: la contaminació d'aquestes fonts per purins. Gairebé la meitat de les fonts analitzades (un 46%) estan contaminades. La mitjana de nitrats és de 61 mg/l, una xifra inferior a la de l'any passat, però que supera el llindar de contaminació fixat per l'OMS (50 mg/l). Podeu consultar tots els mostreigs de fonts en aquest enllaç.

"El fet de tenir tantes fonts seques fa que el resultat no sigui significatiu", explicava Joel Vidal, del GDT. "Moltes de les fonts que no ragen, són fonts que altres anys estaven molt contaminades", detallava. "En general, ens trobem que en època de sequera la concentració de nitrats és menor. Quan plou més el purí dels camps és arrossegat cap a la font. I quan no, no arriba tant", afegia per la seva banda Ginesta Mary, també del GDT. "Segurament, després d'aquests dies de pluja, trobaríem concentracions més altes", especificava.

Les fonts (i les zones) més contaminades

Igual que l'any passat, la font més contaminada és la de Gallisans a Santa Cecília de Voltregà, que ha arribat als 557,6 mg/l, més d'onze vegades el llindar de contaminació. Completen el podi la font del Raig de Torelló, amb 283,8 mg/l, i la font Salada de Gurb, amb 246,4 mg/l.

Si els resultats es desglossen per zones, a Osona, la Vall del Ges és on el percentatge de fonts contaminades és més alt, ja que un 87% de les fonts analitzades superen el llindar dels 50 mg/l. A la Plana de Vic, un 68% de les fonts analitzades estan contaminades.

En canvi, a la part de les Guilleries, el Montseny, el Collsacabra o el Bisaura la situació és totalment diferent. Aquests territoris de muntanya, precisament sense ramaderia industrial, presenten uns nivells de nitrats baixos.
 
A la zona del Lluçanès, la situació també és "preocupant", ja que el 45% de les fonts superen els 50 mg/l, sobretot concentrades en la part sud del territori.

[h3]La situació no millora[/h3]
Després d'una vintena d'anys fent mostrejos, "la situació segueix sense millorar", denunciaven des del GDT, malgrat les moratòries, les plantes de tractament de purins, i les declaracions de Zones Vulnerables. "La ramaderia industrial continua regant la terra amb purins sense que la situació dels aqüífers i les fonts millori significativament", alertaven.
 
Sobre les noves propostes de tecnologies, com per exemple la biorefineria de Muntanyola, des del grup es mostren pessimistes. "Tenim una cabana porcina de 7 porcs per persona, desproporcionada pel territori. Si no se soluciona l'arrel del problema, són pedaços", deia el portaveu del GDT. Per la seva banda, Mary alertava que "moltes vegades la tecnologia només ha ajudat a augmentar la cabana porcina".

"O hi ha un canvi absolut de model o no hi haurà cap solució", afegia. En aquest sentit, el GDT va insistir que cal apostar per la sobirania alimentària i els petits productors que treballen de manera equilibrada i respectuosa amb l'entorn. De fet, avisaven que amb la crisi actual al sector primari -de l'encariment del petroli- s'està veient com "només un sector arrelat al territori pot aguantar situacions així".