«Amb motiu del primer Dia Mundial de la Mediterrània que s’ha celebrat el passat 28 de novembre, m’agradaria fer algunes consideracions sobre el paper de les entitats locals per afrontar els principals reptes climàtics, sanitaris, econòmics i migratoris que tenim davant.»

La regió de la Mediterrània és la segona del planeta més afectada per la crisi climàtica i només dos dels 49 llocs reconeguts per la UNESCO al voltant del Mare Nostrum estan fora de perill.

Després de decepcions immenses com la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic 2021 (COP 26), on les feixugues estructures dels estats fan equilibris que, en general, no corresponen als interessos dels ciutadans, la feina dels ajuntaments de Catalunya i de tota la zona de la Mediterrània esdevé una esperança demostrada per mirar de resoldre els problemes que tenen als seus carrers, tot sovint amb recursos econòmics i humans escassos.

M’agrada dir que les ciutats s’assemblen molt més entre elles que no pas els països o els estats. L’anomenada diplomàcia local és una manera molt efectiva d’implementar, amb projectes reals, estratègies internacionals com l’Agenda 2030, el Pacte Verd Europeu o la Nova Agenda Urbana. Per això institucions com MedCities, una xarxa d’ajuntaments de la Mediterrània que treballen plegats i comparteixen projectes, coneixements, accions i plans, són més necessàries que mai per reduir la distància que ens separa i treballar perquè el que es decideixi a les grans cimeres es faci realment realitat.
 
Al cap i a la fi, ajudar els ajuntaments és la manera més directa i eficaç d’ajudar els ciutadans. I fer-ho és un deure col·lectiu que no entén de fronteres estatals sinó de respondre a les necessitats de persones amb qui tenim molt més en comú del que ens pensem. Treballar amb les ciutats de la Mediterrània realment canvia la perspectiva del que tenim aquí i del que desitgen allà.

Era el 1991 quan, gràcies a la perspicàcia de l’aleshores batlle de Barcelona, Pasqual Maragall –un sentit record per ell- es va veure que era més intel·ligent mirar al costat que a l’altra banda de l’Atlàntic. Gràcies a això, va néixer MedCities, una xarxa que avui engloba 63 ciutats de la Mediterrània i que treballa des de la coordinació d’un equip ubicat a Barcelona, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

MedCities i aquesta voluntat de sumar amb qui tenim al costat va néixer a Catalunya i va ser, en part, voluntat dels catalans. Una cosa que ens hauria de fer sentir molt orgullosos i que ens hauria de servir per celebrar, especialment, aquest primer Dia Mundial de la Mediterrània.