El canvi climàtic és un fet i crec que ningú ja no s'atreveix a posar-ho en dubte. El model econòmic que tenim es basa en el creixement continu i és evident que això no s'aguanta, hauríem de començar per reduir el consum d'energia, la mobilitat i el consum de productes, però de decreixement no és del què us vull parlar (i això no vol dir que no sigui important).

Del què si que si vull parlar és de la Transició Energètica. La transició cap a un model on la producció d'energia sigui en fonts renovables és necessària i ens hem de mentalitzar que haurem de formar-ne part i participar-hi activament. A Catalunya, s’està impulsant la transició energètica mitjançant l'anomenat Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. Aquest pla és molt ambiciós i diu que el 2050 ens haurem d'abastir només en energies renovables.

A Terres de l'Ebre som exportadors d'energia, és a dir, que produïm més energia de la que consumim com a territori. Les centrals de producció d'energia, fins ara, han estat en mans forànies i per tant, tot i que estan al nostre territori, els beneficis se'n van i aquí només queden feines no qualificades i precàries i les quatre engrunes pels propietaris dels terrenys i ajuntaments.

Volem que tot segueixi igual o la transició energètica pot ser una oportunitat per revertir aquesta situació? D'això sí que us en vull parlar.

L'energia cada cop és més cara i, per a les empreses i les famílies, sempre serà necessària per portar a terme qualsevol activitat. És per aquest motiu, que actualment a les empreses els hi surt molt a compte instal·lar plaques solars fotovoltaiques a les seves cobertes perquè tota l'energia elèctrica que s'autogeneren, la deixen de comprar. Us poso l'exemple d'una empresa:

Una instal·lació de 100 kW de potència (300 plaques solars), té un cost d'inversió d'uns 90.000€, i produeix un 160MWh anuals, el què equivaldria al consum d'uns 30 habitatges. L'estalvi d'aquesta energia a l'empresa li suposarà un 17.000€ anuals, per tant la instal·lació s'amortitzarà en una mica més de 5 anys. Pels que siguin de números el TIR a 25 anys és del 17%. Això és espectacular! Aquesta empresa al cap de 25 anys, que és el que dura una instal·lació d'aquest tipus, hauria guanyat 360.000€,  és a dir que avui invertiria 90.000€ i al cap de 25 anys en tindria 360.000€ a la butxaca!

Què us sembla? Quina inversió et dóna aquesta taxa de retorn actualment? I que a més a més és una cosa bona pel planeta i per les generacions futures?

Quan passem a parlar de parcs solars la cosa canvia una mica, però la inversió continua sent molt interessant. Us poso un altre exemple:
          
Un parc solar fotovoltaic de 2MW de potència (6.000 plaques solars) ocuparà una superfície d'uns 60.000 m2, és a dir, unes 6 hectàrees. Aquest parc produirà uns 3.500 MWh a l'any, que equivaldria al consum anual d'uns 600 habitatges. El cost de la inversió serà d'1.800.000€. En aquest cas l'energia es vendrà a preu de mercat de majorista, un preu aproximadament la meitat que en el cas anterior de l'autoconsum (el preu de compra de l'energia de les empreses).  Resumint, aquest parc generaria uns ingressos anuals de 160.000€, per tant en 12 anys s'hauria amortitzat la inversió. El TIR a 30 anys seria de quasi un 8%! Qui hagués fet la inversió d'1.800.000€, al cap de 30 anys, tindria 3.000.000€ a la butxaca!

Per muntar una instal·lació d'aquest tipus bàsicament necessitem 3 coses: molts diners, els terrenys per instal·lar-hi el parc i que passi una línia d'alta tensió a prop per poder-hi evacuar l'energia produïda. Aquest últim motiu és perquè construir aquest tipus de línies és molt car i per tant haver-ne de construir molts metres pot provocar que el parc sigui econòmicament inviable.

I què passa amb el territori?
Fins ara, l'explotació del nostre territori ha sigut, en gran part, a través de l'agricultura i la ramaderia. La valoració dels terrenys agrícoles actualment és ridícula, si vols arrendar els terrenys perquè te'ls cultivi un altra persona, no te'n pagarà res, o com a molt una petita part del què tregui de producció (en espècies).

La clau de tots aquests anys en l'agricultura ha sigut l’organització a través de les cooperatives agrícoles, un model que ha funcionat, funciona i funcionarà, sempre i quan els socis se'l creguin i s'impliquin. D'això us en parlaré més avant.

Per tant utilitzar una petita part del territori per construir-hi parcs fotovoltaics és una possibilitat que s'ha de valorar.

Com es volen implementar els parcs solars?
Els grups d'inversors veuen amb molt bons ulls invertir en aquest sector i en especial en parcs solars. S'estan organitzant per buscar terrenys amb les condicions adequades per poder fer les seves inversions. Però no oblidem que aquests grups són especulatius, és a dir, que els hi és igual invertir en centrals nuclears que en energies renovables, només els interessa la rendibilitat del seu capital, no els importa la repercussió social, econòmica i ambiental d'un territori. Es posa al centre de tot als diners i no les persones. Us sona?
Ofereixen entre 1.000 i 1.200€ anuals per hectàrea als propietaris dels terrenys durant 30 anys, una quantitat molt superior de la què en poden treure els propietaris d'aquests terrenys actualment explotant ells directament els seus terrenys o llogant-los.

Li donem la volta? Tornem a fer comptes:
Un propietari (o grup de propietaris) té 6 hectàrees. Les lloga a 1.000€ anuals per hectàrea. Al final del contracte de 30 anys, hauria ingressat: 1.000€ x 30 anys x 6 hectàrees = 180.000€.

No està mal, no? No oblidem que el grup inversor n'hauria guanyat 3.000.000€!
I què passaria si tots els propietaris ens posem d'acord i decidim el preu de mercat del sol agrícola? Posem que el fixem en 4.000€ x any i hectàrea, les comptes són les següents: 4.000€ x 30 anys x 6 hectàrees = 720.000€. La diferència entre el primer cas i el segon seria de 540.000€, per tant el grup inversor al cap de 30 anys, en comptes d'ingressar 3.000.000€, n'ingressaria 2.460.000€.

Vatros creieu que no signarien igualment?
Però penso que hi ha una solució molt millor i més sensata que jugar a especular amb el territori d'una manera individual (i com volen fer els grups d'inversors). Una solució que a mig termini pot suposar un revulsiu pel nostre territori. Una solució que generi les oportunitats perquè els nostres fills i nets puguin decidir si volen cultivar la terra o quedar-se o immigrar, una solució estratègica que passa perquè els diners, el talent i les oportunitats es queden aquí. Una solució per ajudar a tirar endavant la transició energètica tant necessària pel nostra planeta.

Aquesta solució no és nova, simplement és copiar el què van fer els nostres iaios i reves-iaios, una solució que passa per posar-se d'acord i anar a una, una solució que passa per cooperar amb el nostre veí i per pensar col·lectivament, i no individualment.

Us l'explico:

1.- Escolteu les propostes que us fan les empreses i demaneu tota la informació per escrit.

2.- NO SIGNEU RES!

3.- Organitzem una trobada amb tots els propietaris forestals i agrícoles d'un municipi, d'una cooperativa o d'una comunitat de regants, i valorem aquestes propostes.

4.- Plantegem escenaris on els promotors dels parcs fotovoltaics siguem la gent del territori. Creem associacions de propietaris, utilitzem les estructures legals ja existents com les cooperatives, comunitats de regants, o les que siguen...

5.- Parleu amb l'Ateneu Cooperatiu de Terres de l'Ebre, COPATE, Ajuntament, Agència de desenvolupament, Consell Comarcal, etc... busquem la complicitat de les administracions. Recordeu que es necessiten 3 coses per poder fer un parc i una ja la tenim, el territori.

6.- Pel què fa el Capital, ja el trobareu, no patiu. Coneixeu Som Energia? És una cooperativa de consumidors d'energia renovable. Fa 15 dies va demanar una ampliació de capital voluntari als seus 65.000 socis per invertir en parcs solars i amb 24 hores va aconseguir 4.500.000€!La majoria de socis són gent normal i corrent com tu o jo, amb la diferència que estan farts que els seus estalvis estiguen a bancs que inverteixen en armes, en energètiques de l'oligopoli, o fent fora a famílies de casa seva quan no poden pagar la hipoteca perquè s'han quedat sense feina...

A més a més, es poden tenir en compte moltes més variables pensant amb la gent del territori que no pas en la rendibilitat econòmica (sense posar-la en perill, evidentment).

Per exemple:

1.- Les empreses que muntin els parcs, se'ls hi pot exigir que un percentatge dels seus treballadors siguen del territori o subcontractin a empreses del territori, que desprès el manteniment el continuaran fent ells. Seran licitacions privades, per tant es pot demanar el què es vulgui.

2.- Podem decidir que una zona d'interès paisatgístic no s'instal·len plaques i en un altra si i fer-ho mancomunadament, de tal manera que tothom se'n beneficia, independentment de que el seu terreny hi hagi plaques o no.

3.- Que també es poden fer inversions en altres sentits, com per exemple fer sistemes de reg més eficients i beneficiar les explotacions agrícoles que funcionen actualment i potenciar-ne de noves per a joves agricultors.

4.- Explorar l'explotació del territori en altres vessants econòmiques com pot ser la gestió forestal per obtenir biomassa, vinícola o fins hi tot turística.

Hi havia una vegada que la gent patia fam, es va organitzar i va crear les cooperatives agrícoles.

Una vegada vam decidir que no ens traurien l'aigua del nostre riu, i ens vam plantar com a territori, i l'aigua continua desembocant al mar. En aquell moment el govern del nostre país i molts dels nostres polítics no ens recolzaven, però al final van entrar en raó.
El futur del nostre territori està a les nostres mans, el camí no serà fàcil, però tot és possible si tenim clar quin futur volem pel nostre territori i les nostres famílies.