El
6è Congrés d'Energia de Catalunya {CoEnerCat) se celebrarà els pròxims dies 12 i 13 de febrer a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (al número 47 del carrer del Carme de Barcelona) amb l'objectiu d'abordar la transició energètica al país i afrontar els nous reptes sense precedents que comporta, molts dels quals compartim amb altres estats de la Unió Europea i d'altres continents.
En la celebració d'enguany hi participen tres ponents de fora de Catalunya que van participar en el primer congrés de 2013, i també un de nou. Els objectius de la invitació d'aquestes persones són diversos. Tenen una llarga experiència en institucions de l'àmbit de l'energia, aporten visions i coneixements de bons professionals d'altres entorns.
Arthouros Zervos és professor de la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes. El 1974 va rebre el seu
Bachelor of Science in Engineering i el 1975 el seu
Moster of Science in Engineering, els dos del Departament d'Aeroespacial i Ciències Mecàniques de la Universitat de Princeton, EUA. Va continuar els seus estudis a la Universitat
P.et M.Curie a París, on va obtenir el Diploma
d'Etudes Approfondies (DEA) de Mecànica Experimental de Fluids- Aerodinàmica el 1978 i el seu Diploma de Doctor-Enginyer el 1981.
Des de 2013 ha estat president de la Xarxa de Política d'Energies Renovables per al segle XXI (REN21). El Dr. Zervos ha estat President de l'European Wind Energy Association (2001-2013), president del Consell Europeu d'Energies Renovables (2000-2012) i president del Consell Global de l'Energia Eòlica (2005-2010), i també des del 2009 fins al 2015 president i conseller delegat de PPC SA i president de PPC Renewables.
Va participar en el Llibre Blanc per a una Estratègia i un Pla d'Acció per a l'energia del futur amb fonts renovables a la UE, l'any 1997.
Des del 2004, el físic Dr.
Harry Lehmann és el cap de la divisió "Planificació ambiental i estratègies sostenibles" de l'Agència Federal Alemanya de Medi Ambient. Després de treballar en el camp de la investigació fonamental en física, va fundar i posseir 1984 a Engineering Consultancy "UHL Data" per a l'anàlisi i simulació de sistemes en el camp de l'energia i el medi ambient. De 1990 a 1999 va ser a l'Institut Wuppertal per al Clima, el Medi Ambient i l'Energia. Després va fundar i va ser Director de l'Institut de Solucions i Innovacions Sost enibles, en aquest moment també va ser Director de Greenpeace lnternational "Unitat de Solucions". Va ser membre primerenc del Club Factor 10 per a la productivitat dels recursos i l'ús sostenible dels recursos naturals i ara és el president d'aquest. És un dels fundadors d'Eurosolar i en va ser vicepresident del 2000 al 2006 . Des del 2011 és president executiu del Consell Mundial d'Energies Renovables. Des de 1985, Harry Lehmann ha estat professor, entre d'altres, a la Universitat de Luneburg.
És un dels autors de la publicació Catalunya Solar-El camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya, Barcelona/Leipzig 2007.
Henrik Lund és professor de Planificació Energètica a la Universitat d'Aalborg i editor en cap de la revista internacional Elsevier ENERGY. Va ser cap de departament de 1996 a 2002 i és Doctor en Implementació de Sistemes d'Energia Sostenible (1990) i Doctorat Superior en Elecció de Sistemes i Energies Renovables (2009). Durant més de 25 anys, la seva àrea d'especialització ha estat l'anàlisi del sistema energètic, la planificació energètica i l'economia energètica. Henrik Lund és autor del llibre 'Sistemes d'energia renovable. Elecció i modelatge de solucions renovables al 100%'.
Javier García Breva és un dels principals referents de la política energètica del país, el seu continu suport a les renovables l'ha posicionat com a expert i líder d'opinió a Europa en l'última dècada.
La seva extensa experiència en regulació energètica, energies renovables, estalvi i eficiència i planificació energètica procedeix de les diferents responsabilitats exercides en la Conselleria d'Indústria i Energia de Castella-la Manxa, on també va gestionar els fons estructurals del FEDER i FSE, i al Congrés dels Diputats com a Vicepresident 1r de la Comissió d'Economia i Portaveu de la Comissió Mixta de la Unió Europea en la VII Legislatura.
Va exercir la Direcció General de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), dependent del Ministeri d'Indústria. Durant el seu mandat es van aprovar el Pla d'Energies Renovables 2005-2010, el Pla d'Acció d'Estalvi i Eficiència Energètica 2005-2007 i el Pla Nacional d'Assignació d'Emissions
2005-2008.
El Congrés d'Energia de Catalunya està organitzat per l'Associació Congrés d'Energia de Catalunya, fundada com entitat sense afany de lucre l'any 2013 amb el principal objectiu de celebrar el congrés.
Des de la seva creació l'Associació ha organitzat quatre congressos i ha publicat quatre Documents i un
Dossier de síntesi dels primers cinc anys i de les quatre celebracions del congrés.
Joaquim Corominas, president de l'Associació Congrés d'Energia de Catalunya, introdueix els reptes que s'abordaran enguany:
La tecnologia energètica deixa de ser el tractor d'un sistema energètic que selecciona les fonts primàries i els mercats d'aquestes fonts i de les energies finals. Abans que el nostre món hagi exhaurit les fonts primàries d'energia, ha exhaurit l'espai per abocar-hi les deixalles que el sistema energètic ha anat provocant i que ha perjudicat la salut pública més enllà del que és tolerable.
Les fonts renovables d'energia han esdevingut el tractor del nou sistema energètic, i ha forçat tecnologies i mercats a adaptar-se i a trobar el seu nou lloc, o a desaparèixer, com la màquina de vapor amb carbó, la bombeta de filament o els ordinadors de 30 kb, que necessitaven cinc màquines addicionals i una sala climatitzada.
Les grans empreses energètiques –fruit de la concentració dels centres generadors de l'energia final– ja han començat a transformar-se per poder competir en les noves circumstàncies que han obert la possibilitat de distribuir l'energia pels territoris on hi hagi fonts renovables.
L'energia ha deixat de ser gas, petroli i electricitat per esdevenir sol, vent, biomassa, geotèrmia, aigua i electricitat, sense produir deixalles i retornant a la natura els residus de la biomassa. La font primària d'energia pot ser a la nostra teulada, al jardí o a l'hort, sota d'ell o sota la casa. Podem guardar energia en un dipòsit, en la bateria del vehicle elèctric o de casa, com guardem fred en el congelador.
En lloc de tendir a cremar més combustibles -com a conseqüència d'utilitzar fonts d'energia fòssils- tendirem a limitar els equipaments que necessitem per a cobrir les nostres necessitats, invertint en equips eficients i duradors, i construint edificis que necessitin molt poca energia.
La confluència dels interessos econòmics, sanitaris, ambientals i polítics en l'obligada transició energètica ha motivat aquest congrés. La política d'un estat democràtic pot i ha d'aglutinar els interessos econòmics i els de la societat. El marc d'un congrés d'energia facilita l'exposició i el debat dels objectius polítics en l'àmbit de l'energia. Els resultats obtinguts seran cosa de tots.
La contemporaneïtat en la construcció d'un nou sistema energètic i polític ha de permetre assolir un resultat durable molt millor que l'actual. Aquest congrés entre moltes altres activitats ha de facilitar-ho. |
Inscripcions
Cal reservar plaça fent un ingrés al compte ES63 3025 0001 12 1433487674 de la Caixa d'Enginyers. Les places són limitades. Donatiu de 25 € per dia reservat, o de 20 € si sou estudiants. Poseu el nom per a qui feu la reserva. Si és només per un dia, indiqueu per quin dia és.
Podeu descarregar-vos el programa
des d'aquest vincle.