En el 1997- 98 a Sitges hi va haver una campanya de signatures en contra d’un projecte del Govern Central que consagrava un sistema de regeneració de platges basat en el dragatge massiu de sorra del fons marí i el seu abocament a les platges del nostre litoral. També preveia la construcció de dos grans espigons en superfície i la retallada del passeig (recordem, com a mostra, la famosa “queixalada”, encara existent avui en dia a l’alçada del carrer Socias). Veníem d’una extracció de sorra davant del litoral de Sitges per emportar-se-la a Torredembarra l’any anterior i els que tenim sensibilitat pel medi ambient ens va doldre molt l’enorme quantitat de posidònia morta que va aparèixer a les platges de Sitges i sobretot a Vilanova. Encara recordem vivament els camions enormes carregats per excavadores. 
 
DESTRUCCIÓ DEL FONS MARÍ: MAI MÉS

Aquell projecte va ser àmpliament rebutjat per la nostra població però els de la “Plataforma Salvem la nostra costa”, promotora de les protestes i de la recollida de signatures, vam posar una alternativa sobre la taula perquè Sitges mereix no únicament defensar el seu passeig dels embats del mar sinó també disposar d’unes platges amb sorra de qualitat i suficient. Va quedar clar, però, que això, a Sitges, no passava per carregar-se el fons marí. Mai més. I així ha estat en aquests darrers 20 anys. Només s’ha bombejat sorra procedent de les bocanes dels ports sitgetans que igualment s’ha de dragar anualment per habilitar l’entrada i sortida de vaixells. No és una solució permanent ni suficient per al problema perquè la sorra no és de la mateixa qualitat que es diposita en les platges de manera natural i, si bé sanitàriament passa tots els controls, no és la que un turisme de qualitat, que pretenem captar, es mereix. 

HI HA  ALTERNATIVES!

Està clar que recórrer a la draga és insostenible no tan sols perquè ecològicament té un impacte negatiu sinó també perquè suposa una despesa econòmica que al cap de poc temps el mar s’ho torna a emportar. L’alternativa que ja vam posar aleshores sobre la taula es basava a fer uns espigons submergits paral·lels a la costa, prou alts per frenar les onades de les llevantades que s’emporten la sorra però al mateix temps prou baixos com per facilitar que la circulació de l’aigua originés una renovació necessària i així impedir l’estancament. D’altra banda, els forats generats per les roques de l’escull serien un biòtop formidable per generar més vida sota el mar, més biodiversitat. Ens semblava una proposta simbiòtica entre els interessos dels humans i els del medi ambient. I en tot cas, això ens  prepara molt més per al canvi climàtic que ve i la conseqüent pujada del nivell del mar.  


TANT DE DIA COM DE NIT LA CULPA LA TÉ MADRID

En aquesta alternativa vam treballar decididament des del govern municipal i també des de l’oposició en el període 2003-2011. Vam crear una comissió per estudiar a fons el tema, vam obtenir  col·laboració de persones expertes de la universitat i vam arribar a conclusions concretes. Vam xocar, però, amb un escull (mai millor dit!)  important: el “Ministerio”. No oblidem que és Madrid qui té competències exclusives en el tema de les costes. Les administracions locals i autonòmiques tenen veu però no vot, no poden decidir ni fer decidir res al respecte. “Tant de dia com de nit la culpa la té Madrid” cantava la Trinca irònicament per satiritzar la tendència a donar la culpa de tot al  Govern Central. En aquest cas, però, és així de totes totes. Em consten els esforços realitzats pels diversos governs municipals de tots colors, també l’actual, i vint anys després encara no s’ha realitzat efectivament ni una trista prova pilot. “Las cosas de palacio van despacio” ja deia algú fa 200 anys en relació al Govern de Madrid. I en ple S XXI , per desgràcia per a tots plegats, aquí encara regeix la màxima. 

BONES NOTÍCIES

Sembla que el tema ara està encarrilat i que els tràmits, lents, (massa lents, tenint en compte el temps de desesperant espera que portem) al setembre començaran a caminar per poder fer una primera prova pilot a la platja de Sant Sebastià. Tant de bo els de “palacio” compleixin els compromisos adquirits i puguem veure ben aviat els seus resultats que, probablement, portaran la generalització a altres platges necessitades de defenses costaneres i potser serà la solució permanent i de qualitat al problema plantejat fa més de 20 anys.