Per als qui la desconeguin, l’homeopatia és un mètode científic mèdic sanatiu —descobert, desenvolupat i presentat a la comunitat científica el 1796 pel doctor Samuel Hahnemann (a partir de 1810 anomenat homeopatia)—, que basat en la simplicitat inherent al Principi de la similitud, guareix la desafinació dinàmica que pateix l’esperit vital amb fines dosis d’un sol remei dinamitzat, capaç de causar experimentalment en l’ésser sa uns símptomes distintius al màxim d’anàlegs als del cas individual.
De fet, però, opinar sobre l’homeopatia des de la desinformació, la desqualificació sistemàtica, la inexperiència personal i la més absoluta desconeixença de l’obra científica, filosòfica i mèdica del doctor S. Hahnemann, surt de franc i, certament també, deu donar sucosos fruits i resultats econòmics que afavoreixen, a curt o llarg termini, aquests mitjans. La crítica és legítima, la resta, però, és un menyspreu intolerable als metges i als pacients, sobre l’experiència dels quals ningú no en parla mai.
Qualssevol suposat periodista, «expert» o cretí professional —que tant pul·lulen arreu—, n’hi ha prou que maldigui quatre tòpics, insulti a raig o ridiculitzi metges i pacients de l’homeopatia, sense cap altra argumentació, perquè ocupi el cent per cent de l’atenció d’aquests mitjans.
No hi fa res que els qui practiquen l’homeofòbia —fòbia contra l’homeopatia— ni tan sols hagin llegit l’Òrganon de la medicina —l’obra cabdal d’Hahnemann— o que no sàpiguen res de desenes d’estudis contrastats sobre l’efectivitat i l’eficiència mèdiques de l’homeopatia com, per exemple, el de prestigioses revistes científiques com The Lancet (també aquí), BMJ (British Medical Journal, aquí i aquí), Chest (publicació de l’American College of Chest Physicians), Rheumatology (de la British Society for Rheumatology), Pediatrics (de l’American Academy of Pediatrics), Cancer (de l’American Cancer Society), Journal of Clinical Oncology, Pediatrics Infectious Disease Journal (de l’European Society of Pediatric Infectious Diseases), European Journal of Pediatrics (de la Swiss Society of Pediatrics and the Belgium Society of Pediatrics) i moltes d’altres que mai no són citats o estudiats pels mitjans homeofòbics.
A més a més, hi ha recents evidències dels efectes fisiològics dels remeis homeopàtics subministrades per un creixent cos de recerca bàsica que ha demostrat la regulació de l’expressió genètica dels remeis homeopàtics, com es pot veure en aquests estudis: 1, 2, 3, 4. Fins i tot l’edició de la prestigiosa revista Nature a l’Índia va publicar un important report sobre un estudi que mostrava aquest tipus d’efectes d’un remei homeopàtic. Últimament, pel cap baix, una dotzena de laboratoris han confirmat la persistència de nanomedicaments en aigua amb remeis homeopàtics, inclosos els laboratoris de la Universitat d’Arizona, la Northwestern University, l’University of California a Davis, l’University of Mumbai, la Russian Academy of Science i l’India Institute of Technology.
El Health Technology Assessment sobre la medicina homeopàtica del govern de Suïssa és molt més ampli que qualsevol report governamental que s’hagi fet sobre aquest tema fins a la data. No només s’ha fet amb cura i de forma global la revisió del cos de proves dels assaigs clínics aleatoris amb doble cec i s’ha controlat amb placebos de prova dels remeis homeopàtics, també s’hi avalua l’«eficàcia en el món real» amb estudis d’observació, així com un examen altament integral de l’ampli gruix d’investigacions preclíniques ja fetes (investigació fonamental sobre fisicoquímica, estudis botànics, estudis en animals i estudis in vitro amb cèl·lules humanes), la seguretat i els costos.
Per contra, és curiós que mai no es posi en la piconadora mediàtica el dogma enantiopàtic, contraria contraris, per al tractament de les malalties, d’efectivitat únicament pal·liativa transitòria, però, gairebé sempre contraproduent i nociu a mitjà i llarg termini, hegemònic a Occident des de fa més de 19 segles (des de Galè). Encara més curiós és que, els milers de morts que produeix la medicina al·lopàtica i el capitalisme biomèdic amb el complex industrial farmacèutic de bracet no sigui judicat pràcticament de cap manera pels mateixos mitjans. I, quina casualitat, que un sistema mèdic capaç de deslliurar la medicina d’aquest dogma, sigui precisament l’homeopatia. És prou clar que l’única raó per la qual l’homeopatia, a dia d’avui, és tan minoritària és de natura ideològica, econòmica i política. Els simplicia, els principis actius simples dinamitzats homeopàtics, capaços de guarir cada cas individual de malaltia crònica, no són patentables!
No és debades, doncs, que davant d’aquests atacs, per primera vegada a la història del nostre país, hagi nascut una associació de defensa creada pels propis pacients: l’«Associació Catalana per l’Homeopatia Unicista. Visca l’Homeopatia (ACHUVH)», nada el setembre de 2016 amb l’objectiu bàsic d’esdevenir el nexe de força mútua, de suport, de trobada i d’unió dels molts individus i famílies catalanes que s’han beneficiat i es beneficien de l’homeopatia, i coneixen i estimen el seu valor sanatiu, guaridor i preventiu. L’ACHUVH vol contribuir decididament, tal com afirmen, a la coneixença «de l’homeopatia, hahnemanniana i unicista, entre els conciutadans i la comunitat, perquè com a opció científica i sanativa, com a terapèutica mèdica legítima dels éssers lliures, sigui també considerada i respectada per les autoritats polítiques i la societat civil del nostre país».
Em sembla increïble, doncs, que encara cap mitja no n’hagi parlat, però, és clar, vist el que hem contat, tampoc no ens ha d’estranyar tant, perquè, efectivament, el mitjà és el missatge.
Pascal Hardy és membre de l'EIC (Conseil Ecologie Industrielle) a França, un expert en models de negoci sostenibles i en economia circular. Ell explicarà la seva experiència en la ponència sobre «Models de negoci en energies renovables i xarxes intel·ligents, amb el rerefons de l’economia circular» el proper 19 de novembre en el 3r Rural Smart Grids, «Smart Rural & City: Un concepte, dues realitats», a Barcelona.