Redacció | Actualitzat el 25/11/2009 a les 11:59h

Les deu incineradores que hi ha a l'Estat espanyol generen electricitat a partir dels residus que cremen, per la qual cosa s'acullen al règim especial de producció d'electricitat que els proporciona primes de l'Estat, igual com si fossin fonts renovables d'energia. L'informe que Greenpeace ha presentat avui, Incineración de residuos: malos humos para el clima (només en espanyol)) posa de manifest com les incineradores de residus sòlids urbans (RSU) constitueixen una important font de contaminació química i són responsables de gairebé el 3% de les emissions estatals. 

 

"Resulta pervers que es primi la generació de residus i l'emissió de CO2 en un embolcall verd", ha declarat  Julio Barea, responsable de la campanya de Contaminació de Greenpeace. "Les incineradores de RSU empren ingents quantitats de combustibles auxiliars com gasoil o gas natural per tal que cremi la brossa, la qual cosa provoca que emetin importants quantitats de CO2 i cremin recursos naturals", ha afegit Barea.

Les deu incineradores en actiu cremen uns dos milions de tones de residus a l'any i emeten en aquell mateix període gairebé 1,7 milions de tones de CO2 a l'atmosfera. Tanmateix, el reciclatge de residus es troba entorn del 13%, molt allunyat d'altres països de la Unió Europea i de l'objectiu europeu del 50% que estableix la nova directiva per a 2020. Això demostra la discreta evolució ambiental que ha sofert el sector a Espanya. Com s'observa a l'informe de Greenpeace, el sector del tractament i gestió de residus és el que ha experimentat el major augment d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en el període 1990-2007 fins assolir un 83% davant el 62% del sector de processat de l'energia tradicional.

L'estudi, el primer d'aquestes característiques realitzat a l'Estat, ofereix arguments per assegurar que les plantes incineradores no poden considerar-se com a recuperadors d'energia a causa del seu ineficient funcionament. Respecte a l'ocupació, els llocs de treball generats pel sector de la incineració, en comparació amb els del sector de la reducció, reutilització i reciclatge són substancialment inferiors. "El proper dissabte 28 és el Dia Internacional contra la incineració. És un bon moment per tal que els nostres governants reflexionin sobre aquest greu problema", ha comentat en Julio Barea.

Catalunya: l'aposta per la incineració

Per tot això, "a escassos dies de la Cimera de Copenhaguen i amb el compromís internacional de reduir els gasos d'efecte hivernacle, resulta incomprensible que a Catalunya, amb quatre plantes, es continuï apostant per la incineració amb l'ampliació de la planta de San Adrià del Besòs i un altre nou projecte de construcció sobre la taula. Un sistema de gestió de residus que, com revela l'informe, no és viable ni per al desenvolupament sostenible de la societat ni per al clima", ha declarat  Juan López de Uralde, director de Greenpeace.         

Així mateix, segons Greenpeace la incineració suposa un tap per al desenvolupament de models sostenibles de tractament de residus i constitueix un negoci rodó per a les empreses. Municipis, mancomunitats o diputacions paguen uns 60 euros per tona tractada, que hipoteca així el futur de les zones on s'ubiquen aquestes instal·lacions perquè han de garantir que la planta tingui suficients residus per cremar i així fer front a les despeses milionàries que impliquen. A Espanya s'incineren uns dos milions de tones a l'any, el que suposa gastar en cremar recursos naturals 120 milions d'euros anualment.

L'organització ecologista considera que l'única solució eficaç per atallar el greu problema que causa la generació de residus és apostar per polítiques de prevenció, reducció i reciclatge que contribuirien, a més, a la reducció de les emissions de CO2 i que comportaria descartar la incineració com a opció. Per a això només caldria una clara voluntat política.