Redacció | Actualitzat el 28/08/2009 a les 16:23h

El moviment ecologista mundial ha perdut un dels seus patrocinadors —en el millor sentit— amb la desaparició, que es va fer pública ahir, d'Edward Teddy Goldsmith, el passat 21 d'agost a casa seva prop de Castellina in Chianti, a la Toscana. Probablement, menys conegut que Ivan Illich i André Gorz, havia imprès una empremta important en l'ecologia política. La seva influència intel.lectual es va realitzar mitjançant la paraula i amb una publicació, The Ecologist (vegeu, també, l'edició en castellà) així com per les seves obres. També va assumir un fort compromís com a activista, recolzat per l'atzar de la fortuna paterna, que el va ben dotar.  

 

 

 

 

 

 

 

Edward Goldsmith és, més enllà del fundador de The Ecologist al Regne Unit, un dels més lúcids representants del moviment ecologista internacional, que abandera des de finals de la dècada dels anys seixanta. En el seu haver té el Premi Nobel Alternatiu i quinze llibres editats, dels quals l'últim va ser "The case against the global economy". Però això no seria res si en el seu pensament no existís, veraçment, una clarividència que, expressada amb una vastíssima multitud de referències, tingués la capacitat d'emocionar-nos i, al mateix temps, de dir les coses pel seu nom sense desviar-se del rigor més estricte.

Goldsmith va néixer el 8 de novembre de 1928 a París, fill de Frank Goldsmith i Marcelle Wet. Frank havia sortit d'Anglaterra el 1918, després de l'onada antialemanya, que aleshores feia estralls en aquell país. Va bastir a França un negoci molt pròsper, la Societat d'hotels reunits, donant als seus dos fills —el germà petit de Teddy, Jimmy, va néixer el 1933— una infantesa daurada, doble nacionalitat (francesa i anglesa), i una fortuna que Jimmy va saber multiplicar i Teddy no malbaratar.

Edward va tenir una infància feliç entre els hotels de cinc estrelles de luxe, un parell de semestres a les Bermudes durant la Segona Guerra Mundial, on va desenvolupar una passió molt ben informada sobre les petxines, abans de començar els estudis a Oxford, al Magdalen College, que no va seguir més enllà del tercer any. Després, va passar entre 1953 i 1955, dos anys de servei militar en els serveis d'intel ligència a Alemanya, abans de "provar" en el mín empresarial, en un distribuïdor de components electrònics. Sense gaire èxit, com va mostrar en una breu nota autobiogràfica, va dir que "passava la major part del seu temps lliure estudiant temes que encara li preocupen". Gran lector, va poder abandonar la idea de guanyar-se la vida a la mort del seu pare, el 1967 per centrar-se en les qüestions més properes a la seva compètència.

Els dos germans, Teddy i Jimmy haurien tingut un acord verbal segons el qual Jimmy disposaria de l'herència per gestionar-la millor, tot passant una pensió a Teddy per a la resta de la seva vida. L'acord, fidelment respectat per un cadet que es convertirà en un multimilionari mentre admira la talla intel.lectual del seu germà gran, li ha permès a Edward viure una vida lliure de preocupacions materials.

Però, certament no d'inactivitat. El 1968, Teddy, que havia fet diversos viatges d'estudi a països ben llunyans, com Botswana, va participar en la fundació del que esdevindria Survival International, l'organitzacióde defensa dels pobles indígenes. El 1969 va posar en marxa al Regne Unit la revista The Ecologist, una publicació austera però que es convertiria en una referència per a la reflexió sobre l'actualitat de l'environament. El 1973 va publicar Blueprint for Survival (Canviar o desaparèixer), que es va convertir en un èxit de vendes: hi explica, entre els indígenes, com la recerca del creixement i de l'alta productivitat mena a una degradació inacceptable del planeta Terra .

El concepte de decreixement

L'èxit d'aquest llibre li va permetre d'assentar més còmodament The Ecologist i difondre les seves idees amb més eficàcia. Va ser un dels primers a fer conèixer Nicholas Georgescu-Roegen, l'economista que va desenvolupar el concepte de decreixement. Va recolzar el desenvolupament de la teoria Gaia de James Lovelock i Lynn Margulis: segons aquesta teoria, el fet que la Terra mostri una extraordinària habilitat per mantenir l'equilibri (homeòstasi) permet inferir que en realitat és un ésser viu.

L'activitat intel•lectual no li impedia, però, de militar activament, de vegades sobre el terreny, especialment contra el desenvolupament de l'energia nuclear, que era una de les seves bèsties negres.

A França, va participar en l'organització de la xarxa de intel.lectuals Ecoropa (Denis de Rougemont, Jean-Marie Pelt o Agnes Bertrand) que es convertiria en una de les baules discreta però important del moviment altremundialista. El 1984, a partir de l'anàlisi de la destrucció dels boscos tropicals o la construcció de preses, The Ecologist va formular un crític virulenta del Banc Mundial. Això va ajudar a proporcionar una anàlisi exhaustiva de les institucions financeres internacionals, donant lloc a les grans protestes a Seattle el 1999 contra l'Organització Mundial del Comerç.

Membre actiu de l'International Forum on Globalization, Goldsmith es trobava en el cor de la circulació de les idees -que combina l'ecologia i la preocupació per la justícia social- que va assumir la supremacia ideològica des del principi de la dècada de 2000 sobre un neoliberalisme en fase d'esgotament teòric. La seva integració pot semblar estranya, en una moviment en què altres forces provenen d'un marxisme reinterpretat, però estava plenament justificada: representava una ecologia naturalista però lúcida sobre les relacions de poder, reivindicant la sobrietat i la crítica de la modernitat, assumint una filosofia inspirada en l'acord dels pobles indígenes amb la natura, somniant amb les comunitats a escala humana i autònomes.

Goldsmith ha comptat més per la seva eloqüència i la seva influència que no pas per les seves obres de vocació teòrica. Serà recordat com el gran testimoni d'un corrent essencial de la crítica ecològica, que es podria qualificar de conservador si aquest mot encara tingués un sentit. Un corrent que l'ecologia política no sabrà oblidar, sinó és que vol assecar-se i esterilitzar-se.

Goldsmith va ser també un home de contradiccions: agafava, per exemple, l'avió tantes vegades com podia. Però amb el seu caràcter bàquic, amb la bona vida que va fer, sabia que el bon menjar i el riure són la millor forma de fer espurnejar el foc de les idees. Un home de convivencialitat, sense el qual l'ecologia solament seria una trista moral.

L'octubre de 1989 va ser a Barcelona convidat per l'associació Una Sola Terra al Primer Simposi Internacional Una Sola Terra.

Semblança de Santiago Vilanova sobre Teddy Golsmith al web d'Alternativa Verda.