Redacció | Actualitzat el 21/05/2009 a les 16:21h

El decreixentista català Enric Duran, que presumptament havia expropiat quasi 500 mil euros a diverses entitats bancàries per denunciar el sistema capitalista, ja ha sortit de la presó de Can Brians, després que el grup de persones que li donen suport han dispositat la fiança imposada ahir per l'Audiència de 50.000 euros. Per celebrar la seva llibertat (provisional) es convoca tots els seus amics, coneguts i saludats a una festa de benvinguda a les vuit del vespre (20:00 h) a l'Infoespai (Plaça del Sol, de Gràcia, Barcelona). Tal com informava ahir EcoDiari en exclusiva, l'Audiència Provincial de Barcelona va estimar parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la defensa del decreixentista Enric Duran contra la Interlocutòria dictada en data 19 de març de 2009 pel Jutjat número 29 de Barcelona i ratificada el dia 7 d'abril d'enguany, en el sentit de confirmar la presó provisional establerta però considerant-la eludible sota constitució de fiança de 50.000 euros.

 

 

Enric Duran ha estat en presó preventiva ben just dos mesos, des del passat 19 de març, acusat dels delictes d'estafa i falsedat documental, per haver enganyat presumptament  39 bancs que li van concedir gairebé mig milió d'euros en diferents crèdits personals a través d'una empresa fictícia.

Amb els diners prestats pels bancs, l'activista antisistema va publicar el 17 de setembre passat la revista 'Crisi', en la qual donava a conèixer la seva estafa, i va reaparèixer el 17 de març passat per presentar la nova publica 'Podem viure sense capitalisme' , després del que va ser detingut a la Universitat de Barcelona pels Mossos d'Esquadra a iniciativa de la conselleria de Joan Saura.

En l'atestat policial presentat davant el jutjat, consta que són una vintena les entitats financeres suposadament estafades, però només quatre d'elles —entre les quals la Caixa— han expressat la seva intenció d'exercir l'acusació particular en la causa contra l'activista.

En la seva declaració davant el jutge instructor, el decreixentista català va dir que havia destinat els diners defraudats a editar aquestes dues publicacions i a diversos moviments socials, sense especificar quins.