L'Audiència Provincial de Barcelona ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la defensa del decreixentista
Enric Duran contra la Interlocutòria dictada en data 19 de març de 2009 pel Jutjat número 29 de Barcelona i ratificada el dia 7 d'abril d'enguany, en el sentit de confirmar la presó provisional establerta però considerant-la eludible sota constitució de fiança de ciquanta mil (50.000) euros. Tanmateix, Enric Duran continua empresonat a Can Brians ja que, a banda de no tenir els diners requerits —perquè els va donar tots—, ell i la gent que li dóna suport estan valorar quin camí cal seguir amb relació a aquesta fiança, tot anticipant en tot cas que seria una estratègia coherent amb la seva acció d’
insubmissió a la banca. Fonts del grup de suport han manifestat a EcoDiari que fins a demà no se li comunicarà oficialment la diposisicó de l'Audiència a Enric Duran i que, presumiblement demà, a com a molt tard, divendres, podria sortir en llibertat després de dipositar la fiança esmentada. No es descarta d'obrir un compte ètic per fer aportacions populars i poder subvenir aquesta despesa, de què, de moment, es faran càrrec persones a títol personal.
Des de Can Brians mateix, el decreixentista català ha fet arribar un comunicat sobre la situació:
«L’audiència provincial ha corregit la meva presó preventiva, per una llibertat provisional amb una fiança de 50.000 euros.Aquest és un pas endavant per la meva llibertat però alhora em sembla encara una mesura injusta i insuficient, ja que manté el supòsit de risc de fuga quan des de la defensa s’ha demostrat amb diversos textos i documents que ja havia tornat per quedar-me, perquè crec en el que faig, perquè vull que es faci el judici i que aquests formi part de la meva estratègia de denúncia del sistema financer i del model econòmic actual.Enlloc de reconèixer clarament aquests arguments i descartar el risc de fuga, i mentre nosaltres ens dediquem a promoure un canvi per deixar de valorar les coses només a partir del que valen al mercat, l’audiència provincial decideix posar preu a la meva llibertat.
Personalment, jo no tinc diners per pagar la fiança ja que vaig donar tot el que tenia. Així que la gent que em dona suport valorarem quin camí seguim en relació a aquesta fiança, anticipant en tot cas que seria una estratègia coherent amb la meva acció d’insubmissió a la banca.
Alhora seguir-me treballant perquè els jutges reconsiderin les seves decisions i m’atorguin la llibertat provisional sense fiança.
Així doncs mentre no tinguem més novetats per una o altra via, continuo a presó.
Enric.»
En la mateixa acta de l'Audiència s'imposa a Duran —en cas que sortís lliure— l'obligació de compareixença setmanal davant del jutjat de guardia del seu domicili i el lliurament del passaport a la Secretaria del Jutjat d'Instrucció núm. 29 dels de Barcelona. També es declaren les costes d'ofici.
No obstant això, el tribunal creu que és possible que l'imputat pugui intentar eludir l'acció de la justícia, atès que ell mateix va manifestar en una de les seves declaracions que no reconeixia la legitimitat del sistema judicial per processar-lo, pel que ha decidit imposar una fiança per garantir que vagi al seu judici.
Enric Duran està en presó preventiva des del passat 19 de març, acusat dels delictes d'estafa i falsedat documental, per haver enganyat presumptament 39 bancs que li van concedir gairebé mig milió d'euros en diferents crèdits personals a través d'una empresa fictícia.
Amb els diners prestats pels bancs, l'activista antisistema va publicar el 17 de setembre passat la revista 'Crisi', en la qual donava a conèixer la seva estafa, i va reaparèixer el 17 de març passat per presentar la nova publica 'Podem viure sense capitalisme' , després del que va ser detingut a la Universitat de Barcelona pels Mossos d'Esquadra a iniciativa de la conselleria de Joan Saura.
En l'atestat policial presentat davant el jutjat, consta que són una vintena les entitats financeres suposadament estafades, però només quatre d'elles —entre les quals la Caixa— han expressat la seva intenció d'exercir l'acusació particular en la causa contra l'activista.
En la seva declaració davant el jutge instructor, el decreixentista català va dir que havia destinat els diners defraudats a editar aquestes dues publicacions i a diversos moviments socials, sense especificar quins.